D'homenatges

Chinarro diu: Fuera los botones, esto no es ningún hotel.

I jo dic: Clèc, clèc, clèc.

Para vós, mi reina. ;-)

Camps y amigos

Ho hem estat comentant tota la setmana, tot això de la imputació de Camps i tota la pesca. Al remat, no li passarà res (mireu Fabra i el seu historial). Però el problema no és aquest, el problema és que la gent continuarà votant-lo. De fet, estic convençuda que fins i tot amb una pena, la societat valenciana continuaria donant el seu vot al PP. Per tant, el problema és més greu del que sembla, ja que de Camps no podem esperar la dimissió, i seria una pèrdua de temps posar-se a parlar d'ell i de les seues declaracions i justificacions davant del seu amic Flors (ma' que té amiguets!). Ara, pense, és hora que els partits a l'esquerra del PP es plantegen què han estat fent malament aquests anys perquè la realitat del país siga tan trista que, ara mateix, no es contempla sinó la possibilitat de tindre un govern perpetu de Camps i companyia.

Decisions

Escolte Calamaro i pense que fa temps que no escric al blog i que, sobretot, no trac trellat literàriament, en general. Fa massa temps que no en trac, de trellat: poemes solts sense massa sentit i relats començats i sempre inacabats es barregen en fulls i llibretes. Massa merda per a tan poc espai, potser una mica massa d'autocrítica i poc de temps. La barreja perfecta.

Açò venia, però, perquè escoltava "Crimenes perfectos" de Calamaro -que hui m'ha pegat per Calamaro, vés a saber per què!- i hi ha uns versets que m'han fet recordar el cap de setmana; la Conversa en majúscules; el punt d'inflexió, de reflexió i de retrobada. L'ara o mai. Evidentment, no podia sinó escollir l'ara.

¿Sentiste a los asuntos pendientes volver hasta volverte muy loco? Si resulta que sí, si podrás entender lo que me pasa a mi esta noche.... A. Calamaro.

Bcn

Un sant blanc que

ens saluda des de dalt,

ens mira amb la compassió

de qui destaca entre figures

enfosquides i a mitjan fer.

El café sap a glòria

i ja pensem a fornicar.

Tot i la mirada displicent

de l'àngel de Gaudí

t'imagine nu,

amb mi,

a l'hotel.

Barcelona

Fa fred i plou.

T'he fet una foto, malaltós com estàs, mentre prenies un suc de taronja, de taronja no valenciana, que això es nota. He repetit la foto i m'has demanat per què ho feia. Jo t'ho diré, per què ho faig: perquè pots eixir encara més guapo, perquè sí, perquè vull. Perquè et vull, sencer, a tot tu. I t'has tret la Moleskine, la teua, perquè jo a la meua només he escrit un poemeta que hauré de penjar algun dia al blog, i hi has escrit. Què? Pensaments, sensacions, moments, instants. I les teues instantànies m'encanten, encara que siguen de culs de cambreres brasileres, o de dones que estan bones. La pluja ara és plugim i tu continues escrivint. M'agrada vore't escriure, m'agrada llegir mentre et veig escriure, m'agrada fer-me un café i que descansem l'un de l'altre d'aquesta forma, i m'agrada -sobretot- que la gent ens mire com si fórem ben rarets, perquè en el fons no s'adonen que els estranys són ells.

Fa fred però ja no plou.

Impasse

Escriure: Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de les lletres.

Ho intente, de veres que sí, intente escriure, ho intente iterativament, però m'ature de seguida. No ho puc evitar.

Incompetències

Hui he tornat al centret de salut per vacunar-me, és la quarta punxada d'enguany i només me'n queda una, dintre de dues setmanes. Quan es parla de sanitat, la gent sol queixar-se del temps que es perd als metges o del tracte rebut. Jo, en aquests sentits, no hi tinc cap queixa. Igualment, em sembla menys greu que et contesten malament en un moment determinat al fet que no sàpien fer bé la seua faena. L'ATS ha cedit la meua vacuna a una xica en pràctiques, i se li ha obstruït l'agulla, i ha hagut de vindre l'ATS a punxar-me i m'han obert dos forats al braç dret perquè l'home ha hagut de traure'm l'agulla i canviar-la. I és que no seria viable que un metge no sabera operar o que un escriptor fóra analfabet, no entenc per què un futur ATS no sap punxar. Ara, tinc dos bonys al braç amb les rojures corresponents i un mal de collons. Açò, sumat a pagar més de 100 euros per la vacuna ditxosa (la Seguretat Social només es fa càrrec de dos terços del preu)em sembla que és, si més no, vergonyós.

Sense títol

Posem Historia de O. Em mires, et mire. És normal, que ens mirem. La situació ho demana. Comença la pel·lícula. Voldria ser O. Voldries que fóra O. Duc calces i una camisa. Tu, pantalons embotonats. Em toques. M'agrada el tacte dels dits per damunt de les calces. M'agrada molt, tant o més que a tu els pits d'O. Em despasses la camisa. Mires els meus pits. Me'ls toques. Me'ls llepes. Et trac la polla entre els botons. T'agrada. Una mirada de confirmació. Te la mire. M'agrada. Em vénen ganes de ficar-me-la a la boca, sencera. No ho faig, encara no és l'hora. Els teus dits esquiven la tela i es perden entre la carn tendra d'uns llavis en continu creixement. Em despulles de tot, el que tinc i el que no tinc. M'enrojole. La teua polla entre la meua mà i el meu clítoris entre els teus dits. M'escórrec. M'adreces i tots dos quedem asseguts, a la mateixa alçada. T'evite la mirada. M'agafes el cap i el guies cap avall. Et llepe la cabota. Et llepe la polla sencera. Mulle els llavis. Els mulle molt. Em refregue la punta per ella. La saliva regalla. Poc després, t'escorres. Ha estat una idea magnífica posar Historia de O.

Tot ben senzill i ben alegre!

Soledat

Una paret blanca m'observa

i xiuxiueja alguna cosa

al sostre blau que em mira de gaidó.

Se'm ve al damunt,

note com m'aixafa els pulmons.

No em deixa respirar.

La paret blanca tot s'ho mira

i tot s'ho riu.

Vergonya de Generalitat

Això, evidentment, no és cap novetat ni he fet un gran descobriment. Feia dies que volia escriure un post parlant de l'ús que fan a RTVV del valencià i pensava que no podrien fer res de pitjor, els de la Generalitat però, com sempre, m'acaben sorprenent. I ja no parle de les súper campanyes de promoció lingüística de deu segons i quatre cartellets que en fan. La cosa és més greu, i -per desgràcia- sempre pot anar pitjor i, en aquest cas, estic segura que serà així.

El problema ja no és que Canal Nou i Ràdio Nou siguen els únics mitjans de comunicació públics -pagadets entre tots els valencians i valencianes- on els barbarismes siguen d'allò més aberrants. El pitjor d'aquests dos caus de fidels treballadors al sou del seu líder és que no respecten el registre formal, que cap dels seus presentadors o locutors sàpien pronunciar bé. I això, només passa ací. Què passa, doncs? Que els amiguets del poder són castellanoparlants majoritàriament i no saben pronunciar correctament ni vocals ni fricatives ni res. Aquesta anomalia, en qualsevol altre mitjà de comunicació públic està totalment vetat, però la Generalitat s'ho passa tot pel forro dels collons i no respecten ni les vocals obertes. Solució? Eradicar RTVV o aconseguir que els consellers facen un programa rotllo el de Chávez a Venezuela -en valencià, evidentment- i així almenys seria més divertit i ens adonaríem de la importància que té per al PP en general qualsevol llengua que no siga el castellà.

Com ja he dit, però, aquest era un tema inicial que s'ha vist agreujat pel canvi d'exàmens de llengua que fa la Generalitat (les famoses PJQV on hi ha examinadors que no tenen ni idea de parlar en valencià, i parle per experiència pròpia): un canvi que afavoreix els castellanoparlants i empitjora les coses als valencianoparlants. M'explique: han canviat les proves i a partir de juny totes les preguntes seran de test, tres opcions a escollir-ne una. Preparem-nos per al gran desastre, perquè a partir de juny apareixeran certificats de superior per qualsevol cantó, certificats de gent que s'ha estudiat de memòria els exemples i que, en veure'ls entre les tres opcions que hi donen, els reconeixen i ho encerten. Açò, si més no, és vergonyós; tan vergonyós que em sembla que podrien donar directament els certificats de coneixement de valencià quan et renoves el DNI, o alguna cosa de semblant.

Però què podem esperar d'un govern autonòmic encapçalat per un president que de cada quatre paraules que diu en valencià, cinc estan malament; i que al mateix partit compta amb alcadesses que només saben articular /se'nyor piro'tecnic 'pot comen'sar la mascle'ta/ en la llengua que tant defensen, amb la qual s'omplin tant la boca i que després els importa una merda, perquè cal dir les coses clares.

I és llavors que pense en l'exili, que no veig el moment de marxar d'un país que ni és país ni és res, amb tot de personetes que no pensen i continuen votant els de sempre, els mateixos que compren i es venen, els mateixos que van amagar amb la visita del papa un accident de metro. I la gent, fa com que no passa res i la majoria absoluta fa tanta por que no saps si pensar que els valencians estem retardats o si simplement som masoquistes.

Simplement vergonyós; per la Generalitat i per tots els votants que ho fan possible. I després són els del PP mateix els que es queixen de la política lingüística que hi ha hagut durant la darrera legislatura a Galícia. Per favor, senyor president, per què no agafa tots els valencianoparlants i ens fica en una mena de zoo -un bancal de tarongers ben delimitadet- i ens atorga el reconeixement d'atracció turística? Això sí, cobre almenys tres euros per entrada, gràcies.

Indignació és poc per al que hauríem de sentir. I ja m'he desfogat.